Penyora 歌词

Tot era a punt per poder oblidar-se quan de puntetes passés el temps mentre vestíem prudents els adéus d'un matí... Cap déu no feia preveure res, res, que anés enllà d'un moment bonic, però el mag que inventa el destí va creuar els camins. I ara anem de costat fins al mai, fins al mai, obrint ales als déus com el vent, com el vent que m'empeny... No t'esperava ni era el temps pels sentiments que enxarxen els cors, jo anava cap a un ponent on els déus m'hi fan lloc. Avui ets mar on el meu llagut omple la vela només amb tu, alè que no eres en mi ,ni previst, ni volgut... Anem junts, poc a poc més que mai, més que mai i ens sabem pel demà sempre a prop, sempre a prop. Anem... encara tinc en algun cel velles joguines d'altres temps, ombres de lluna i foc d'estels, anem, junts ... Anem... si el cos em dóna encara un gest serà per tu i teu només, per tornar a aprendre l'art d'un bes, anem... junts... anem.