Текст песни Una il·lusió

Canta l'esclau i apareix la lluna, murmura un cant d'il·lusió perduda; potser sigui aquest el darrer plor que escolti el vent. Pateix l'esclau, pren les seves eines, trepitja el fang, trenca les cadenes i, amb aquestes, les mateixes, enfonsa el vaixell. Les ombres s'esborren de la mar, mil gavines volen mostrar-li el pas que el durà a la terra que espera. Somriu la nit mentre veu que avança. L'esclau, ferit, deslliurat, descansa. Tot sovint escolto històries que em parlen d'esclaus.