Текст песни Criatura dolcíssima

Criatura dolcíssima, que fores la sola riba, un deix d'idea, la mà que entre les meues perdurava! No sé si m'estimaves: t'estimava i això era tot, i això era prou, i els nostres cossos obraven en llur glòria. Érem hostes del bes i la insistència, i et sabia ma carn meravellada i argument negador de la nostàlgia. Tenies dinou anys, i a punt la joia, i esperança de mi en les teues galtes. Jo t'intentava noms i altres carícies. Vindrà l'hora de veure dins els versos i algú dirà de mi: heus ací un home que moria allarat en clars abismes. ¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles, la teua olor completa penetrant-me? ¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?