Cançó de La Mort Callada lyrics

Pregunten: "Et lamentes, quan t'és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort." Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la remor d'unes ales enllà de l'aire, somni ja presoner. Camino seguit de prop per passos en la neu. I sento com la muda mort dels homes s'emporta el meu do de paraules: esdevé pur silenci el meu dolor.