Ara Pla! 가사

Amb el cor sec com una pedra I sota una pluja de visions Hi arribà conduint de matinada Pujà les escales I el mal fou fet Agafà la porta I se n'anà, Li tremolava una mà. Carretera estreta vora mar, Va ser aquella nit de temporal Tingué uns moments, llargs, per pensar Quan una onada se'l va endur Mar endins, en la foscor Ara pla, ara pla! Si és algú el va trobar a faltar, Se'n sabé estar I no ho va dir. ¿Qui vol ser amic d'un assassí Que jau en un cotxe d'aigües I coralls Amb els peixos voltant? Coltell brut de sang Ara pla, ara pla!