Vell és tan bell 가사

Vaig obrir la porta i teníeu les mans enllaçades la vergonya del gest i vàreu separar tanta tendresa miràreu amb el cap baix i com si res no hagués passat, hola lluís, com estàs... Pensàreu que tan grans no cal fer aquestes coses, pensàreu que amb l'edat no té l'encant dels joves, que què dirà la gent, millor ser més discrets i... No us vaig saber dir com m'agradava veure-us, no vaig saber com dir que el vostre goig tan tímid (amor) obria espais d'amor / al món li reclamava on hi era escrit que... / el dret a dir que vell és tan bell vell és tan bell que s'obren els límits del temps, de l'art, del cant, de mi i, de tu, del món... la vida. Avui us recordo només així / només ara que vivim entre les ombres, fent i refent el verb estimar amb l'art d'una rara saviesa, sabent morir a cada moment / un poc i estar al costat per sempre. Us diuen que tan grans no cal fer aquestes coses, us diuen que amb l'edat no hi ha l'encant dels joves, que què us dirà la gent, millor sigueu discrets... No vaig saber-vos dir com m'agradava veure-us, no vaig saber com dir que el vostre goig tan tímid al món li proclamava el vostre dret a dir vell és tan bell vell és tan bell que s'omplen les línies del temps, de l'art, del cant, de tu i de mi, del món... la vida.