La Raò 가사

Com m'agradaria dur-te en la meua barca, damunt de l'aigua i pintar el nom del que més vull tant com m'agrada, i pintar el nom del que més vull. Remolins dius que hi haurà Quants anys t'he esperat asseguda a la platja, damunt la sorra, i he fet castells que m'han furtat les onades. I l'escuma porta vora mar un esquitx, toca el meu dit, ja estic casada. Si vas encara a trigar, si malgrat això t'he d'esperar dónes la raó a qui en té i te'n demana. Si no és ara quan vindràs i em quedaré de nou a la porta dónes la raó a qui en té i te'n demana. Com m'agradaria recordar la teua cara quan ja no et tinga i cerque encenalls del que ha sigut la meua vida. Ric vers l'horitzó per no plorar i apagar tan feble foc.