Gent Grand 가사

Asseguda al costat d´un llit estrany Ella es mira D´una capsa cansada de guardar Fotografies Les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar. Cap al tard quan baix van arribant Les visites Ella posa la ràdio forta i fa Com qui té amigues. El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent; La petita amb tanta canalla no té temps. Gent gran, Procura no fer nosa, Tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per nadal Reuma i soledat Com cada any. Amoïnada perquè no troba enlloc Les sabatilles Pensa que necessita més petons I menys pastilles. En veu alta recorda coses i parla amb ell Que l´escolta des de la vall del riu vermell. Gent gran, Procura no fer nosa, Tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per nadal Reuma i soledat Com cada any.