Calafell 가사

Ones d'escuma i sal que compassades gronxen estels cansats de la calor. Marques de peus petits mig esborrades, restes d'amors prohibits que ja no hi son. Quan la platja es queda sola tot es torna etern. Des de l'aigua el cel tremola com un arbre espantat pel fred de l'hivern. Tracos que resseguits damunt la sorra mostren secrets escrits en forma de nom. Sembla que el mon sencer vol una pausa. Bufa el vent de seré I em dona bo. Tot és lluny aqui a la platja ara que estic sol Poc a poc la gent s'amaga dins les cases mentre l'aire anuncia una altra tardor.