T'odio 가사

La xafogor asfixiant, l’agost a la ciutat Des del búnquer Barna sembla una galàxia I no és casualitat que ens quedem sols al final Perquè les nits d'estiu ens passa sempre No em prometis merdes que no pots complir Perquè saps que me les crec I sóc capaç de fer-te cas Nits d'eufòria per l'amor malalt I taquicàrdies de regal T'estimo, però t'odio El meu cor tirat sobre l'asfalt I endorfines com punyals T'odio, però t'estimo a parts iguals Sabem que ens farem mal però ningú vol renunciar Jugarem amb foc fins que s'encengui el dia Quan tornem al món real somriuré amb el cor trencat Un adéu davant del banc que ens ha vist créixer Pots ser tan odiosament desesperant Però t’assembles massa a algú Que he estat buscant tots aquests anys