Testo di La Mar Respira Calma

Va morint-se la llum en un plor de gavines. L'últim sol de la tarda besa els llavis de l'aigua. Al mur blanc dibuixada l'ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar respira calma. Els colors ja cansats desitjaven nit clara. Per ponent s'atansaven núvols a la muntanya. Pels camins vells de l'aire amples ales es perden. On s'amaga la música cel i terra s'abracen. La mar respira calma. La mar respira calma. Han callat lentament les veus vives del vespre. M'he sentit fet de vent, de lleus hores mandroses. He palpat la mirada que llegia la pàgina del quadern del meu viure que ara ha estat arrencada. La mar respira calma. La mar respira calma.