Testo di Un cor a Barcelona

Quan la plaça s'adorm tanca els seus ulls Barcelona i a les ones deixa el port perquè hi posin missatges de paratges d'altres móns, sempre cara a Llevant, on té amors que l'enyoren. Quan la plaça té son queden només les faroles que mandroses fan la llum i vigilen pels pobres que a deshores busquen l'or que mai no han de trobar si no hi deixen la vida... La verge d'Ocaña que això sap, de dalt la palmera on té l'altar al cel li reclama a tota veu: i els lladres dels pobres on són? on són els qui han robat a la misèria? on dormen els qui han pres dels qui no tenen? i qui els empaita? i on s'amaguen? Barcelona. Si a la plaça hi fa bo seuen els lladres d'almoines que s'enjoien amb el sol i somniem les pompes dels qui els roben tants tresors. Si a la plaça hi fa bo calma el cor Barcelona... La verge d'Ocaña que això sap, de dalt la palmera on té l'altar al cel li reclama a tota veu: i els lladres dels pobres on són? on són els qui han robat a la misèria? on dormen els qui han pres dels qui no tenen? i qui els empaita? i on s'amaguen? Barcelona.