Testo di Se'n va content

L'home envellit s'enfila al tren i quan s'aturen els seus peus, deixa endarrera aquella pols i tot allò que era tan seu, i el xiular llarg i trist d'un tren de fum i soroll li fa girar el seu cap gris, però ell no es mou ja del seu lloc i amb els seus ulls folls ell va avançant cap a una altra terra, una altra llar, i, encara que amb el cor roent, ell se'n va content. No mira endarrera, no vol plorar, ell vol anar endavant cap a un cel clar i, encara que amb el cor roent, ell se'n va content. I a poc a poc s'allunyarà d'aquells amics, d'aquells companys, de tanta gent que no veurà en pocs que són massa anys, i perquè té jove el cor tot ho daria a aquesta terra, tot el seu cos, tot l'amor tota la força seva. No mira endarrera, no vol plorar, ell vol anar endavant cap a un cel clar i, encara que amb el cor roent, ell se'n va content.