Testo di Història Curta d'un Vent

Temps fa que era temps que de lluny un vent de la serra o del pla, tramuntana o ponent, ens assegué a la taula. Qui sap que menjarà i si dret o esquerrà, si dur-li el brou en tassa o en un plat. Com complaure al convidat? Lli ho preguntí a qui ho sap. Allò que va ser va durar no-res, fou com un corrent al finestral batent que mossa no en fera. Anant amunt i avall, estant atrafegà, torne i trobe cel·la sense pres. Pel forat de la xemeneia la sutja a llom de l'airet. El sucre i la sal no s'han de mesclar, l'oli sura en l'aigua m'obliga la pena. El sucre i la sal no són de mesclar, gra salat que endolça em dona més pena.