Testo di L'últim tirabol

Era jove,era berguedà, estava a punt de fer vint-i-tres anys, s'acostava Corpus,se li veia en els ulls encesos com espurnes de Patum. Mig poble deia que era un bon sagal, l'altre mig que era un bordegàs, i la noia que estimava no li fotia cas. Dimecres de Patum vam quedar a la barana però no s'hi va presentar, en un revolt,amb el seu cotxe vell va deixar la pell. Des d'un racó sentia els gegants, la música acompanyava unes llàgrimes galtes avall quan vaig tornar a la plaça. Potser va ser la màgia de la Patum, o la barreja i la cervesa, però aquell fet no va ser per mi pas una sorpresa. Em va semblar veure'l arribar amb el barret i el mocador nusat, em va dir que Sant Pere té per costum deixar als berguedans fer un darrer salt de Patum. Amb una mirada de complicitat i amb un somriure com tenia ell sol, de bracet agafats vam saltar l'últim Tirabol.