Paroles de L'estimat del corb

Amb el fullam de l'arbre teixiré una capa i unes calces verdes. Allargant la mà delicada clorofilla. Negre com negra nit sóc l'estimat del corb. De mi ni s'escolta el pols. Rialles de ros amb totes les dents deixe de testament. Dos pixallits i un sol desig que brilla com llustrí. Escarcellera, treu-me assenyat d'aquestes parets de seda!. I tremolant al riu mentre el peu neda en les aigües he ofegat la por a la més fonda de les fondàries. Amb tant de pal i assot no gosava l'alegrança i ferida i gos solitaris companyons. Un poc de pau davall dels bolets, no em malmetreu ja més. Dos pixallits i un sol desig que brilla com llustrí.