Letra de La meva terra

La meva terra és com un infant, no dóna gràcies, ni mai sap quan es torna aspra i plena de fang o verda i plana i et dóna cant. La meva terra mai no sap quan anar endarrera, tirar endavant plena de nafres, plena de sang, plena de joia i plena de cant. No té una flama que digui sí, però una espurna sempre ho vol dir; no té una flama que digui no, però té cendra que ho colga tot. La meva terra sols té caliu que dorm i dura dintre d'un niu. La fusta i jo que volem sortir esperem flama que ens digui sí. Uns endavant ens volen portar, espurnes vives en soledat; altres ens volen sempre aturats, la cendra pesa sobre els cansats.