Letra de Un Món, Dues Classes de Persones

Hi ha una veu trencada que s´ofega al mig del mar Mentre torno amb tren de barcelona; N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants. Un món, dues classes de persones. Hi ha una pell suada que carrega el meu butà Per vint duros mentre faig la sopa; N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants. Un món, dues classes de persones. Hi ha un marrec que esmorza Cola d´una bossa Que portava coses Que ell mai no comprarà. I amb l´olor somia Que la sort canvia I el destí no està fixat. Hi ha al carrer una noia Sola i massa jove Que a la nit tremola Per guanyar-se el pa. I amb el pas dels dies Veu que res canvia I que el destí està fixat. Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà Tant se val d´on ets si el que ets és pobre; N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants. Un món, dues classes de persones.