Letra de Ombra

Caminava al mateix pas En silenci perpendicular Tacant l’asfalt Escombrant la seva esquena I vivia de la llum De copiar l’exacte moviment Feia anys i panys Que escrivia les petjades rere seu Aquí, va dir, el que plana des de terra Com agafar prou aire per emprendre el salt? Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant Que es trobés dempeus plantat al seu davant I li diria que és millor Passejar aquest món De dimensions que fer-se el sou Exercint de silueta Que voldria veure-hi de lluny Que seria bo Deixar vacant el lloc avui Si li calen quinze dies, ja dirà I provar de respirar i sentir com es va inflant Entelar el seu alè, reflectir-se i saber que tot Que tot va bé Com agafar prou aire per emprendre el salt? Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant Que es trobés dempeus plantat al seu davant I agrair-se tots els balls que van ballar Que la química i el cos en siguin part, com l’art De la companyia grata, però es fa tard