كلمات Amsterdam

Una cadira sense pressa Volen onades sense son Un full de mapa i quatre coses que he pescat Com una clau que no obre enlloc Postals, de no saps on, clavades Al tros de fusta més vell del món Som Som passatgers a l'abordatge Dins l'ampolla del missatge On ens porti el corrent Que ni tan sols va calcular la mà d'algú Que ens va llençar al mar Una finestra estava encesa Damunt la costa de babel I vaig trobar-me tot surant per Amsterdam Mirant el port amb en jacques brel La resta era un reflex a l'aigua Dels edificis que han naufragat I un dels mariners buscant la clau Que un dia li va caure i mai més no va trobar Som Som passatgers a l'abordatge Dins l'ampolla del missatge On ens dibuixi el vent Tan invisible que hem confós amb el destí Som Som passatgers amb l'equipatge Dins l'ampolla del missatge On ens porti el corrent Que ni tan sols va calcular la mà d'algú Que ens va llençar al mar